Resultats de la cerca

Estudià magisteri a València i exercí a San Javier Múrcia, Ares del Maestre Castelló, Barcheta, Requena València i Borriana Castelló on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria 1924 i d’ El Escolar 1926 de la Biblioteca Popular Escolar 1926, que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades 1926, origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa Aquestes iniciatives responien a les noves propostes…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una…

Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear 1879 i…

Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…

Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Fou un exponent destacat de la historiografia renaixentista europea Era fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i Carles I, i d’Ana de Castro Rebé els ordes menors 1522 i, poc després, ingressà a la Universitat d’Alcalà, on adquirí una sòlida formació en llatí, però cap títol acadèmic El 1525 fou nomenat merino de Barbastre i Almudévar i, poc després, s’incorporà a la casa de Carles I, com a patge contino El 1537 es casà a Valladolid amb Juana García de Oliván, filla d’un secretari del Tribunal del Sant Ofici això propicià que el nomenessin secretari de la Inquisició El 1548…