Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Vida i obra Fou membre de la British India Office entre els anys 1860 i 1877, secretari i president de la Hakluyt Society, on dirigí un ambiciós programa que pretenia publicar els treballs relatius a descobriments geogràfics, i també president de la Royal Geographic Society 1888-1905, càrrec des del qual impulsà una campanya d’exploració de l’Antàrtic L’any 1867, sota els auspicis de l’India Office, visità l’est de la Península Ibèrica per comprovar com les comunitats hidràuliques que havien funcionat tan positivament podrien ser importades a l’Índia britànica La seva anàlisi és…

En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà com en català…

Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc…

Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq,…

Exercí d’educador a Maó Fou destinat a Palma, on formà part del professorat de l’Institut Balear i dirigí l’Escola Normal de Mestres La seva tasca fou significativa sobretot pel que fa a la formació i influència sobre els futurs mestres També destacà per l’elaboració de diversos manuals d’estudi per als alumnes, que el feren mereixedor dels premis de la Comissió Provincial 1857 i de la Direcció General d’Instrucció Pública 1869 Fou collaborador del Diario de Palma De la seva producció historiogràfica destaca el Compendio de geografía e historia de las Baleares 1866, obra didàctica destinada…

Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…

Organitzats pel Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València, amb la collaboració de la Universitat de València, han constituït una de les principals iniciatives del Centre i han contribuït a la difusió dels corrents historiogràfics europeus i americans més rellevants sobre història local El principal objectiu dels Colloquis ha estat proporcionar el suport teòric i metodològic necessari per al futur desenvolupament de les investigacions locals, tan en auge al País Valencià El primer 1988 es titulà “L’espai viscut”, i pretenia analitzar la qüestió dels problemes…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu…