Resultats de la cerca

Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana, fou batlle de Binissalem l’any 1822, durant el Trienni Constitucional A Palma dirigí diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com Setmanari Constitucional y Polítich de Mallorca 1820, Es Prat i sa Bufera 1822 i, probablement, Es Deixondidor , escrites en català dialectal i que pretenien difondre els avantatges del liberalisme entre la població S’oposà als projectes de castellanització de la Societat Econòmica d’Amics del País el 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina , ampliada en una…

Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…

Vida i obra Professor de la Universitat de Saragossa 1923-30, el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla Fou diputat de la CEDA per Sevilla 1933-36, director d’ El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president 1971-76 Per les seves activitats com a…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Vinculat al catalanisme conservador, participà en la comissió que redactà el Memorial de Greuges del 1885 i formà part del nucli originari de la Lliga A més de nombrosos càrrecs polítics, Pella i Forgas tingué una forta implicació amb la societat civil barcelonina, en esdevenir president de l’Acadèmia de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, hereus de cases de pagès, capellans i germans d’aquests hereus s’han interessat per la història de les seves famílies i han deixat un volum enorme de genealogies, que són la primera aportació a aquesta temàtica En destaca, per exemple, la Biografía o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri 1350-1850 2000 El pairalisme al Principat L’interès per la família catalana es despertà arran dels canvis legislatius que pretengué introduir el nou estat liberal a fi d’homogeneïtzar les lleis mitjançant l’elaboració d’un Codi Civil…