Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones…

És un dels fons arxivístics més interessants del País Valencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i els de…

Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista oficial de la…

Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu Històric Municipal…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del…

Marquès de Zayas, ingressà en l’exèrcit el 1913, i a l’adveniment de la República 1931 deixà el servei actiu quan era capità d’artilleria i pilot d’aviació, supernumerari a les Balears Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE y de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial Fou redactor d’ Aquí Estamos , l’òrgan de Falange a les Balears A partir del gener del 1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l’illa Fou detingut el 9 d’abril de 1936, durant quaranta-vuit hores, i un altre cop el 17 del mateix mes, traslladat al fort de Sant Carles al cap d’…

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb…

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…

Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…