Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Espai Obert
Historiografia catalana
Revista anual publicada entre el 1994 i el 1998 pel col·lectiu Comarques Centrals Valencianes, creat a la Safor per diversos professionals de la cultura i la investigació. Se subtitulà Revista d’assaig i investigació.
Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la…
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
arqueologia industrial
Historiografia catalana
Disciplina que estudia el patrimoni industrial —en el sentit més ampli, el “llegat industrial”— que comprèn les restes materials de qualsevol activitat productiva de la humanitat, i els coneixements que en el seu dia la feren possible.
L’arqueologia industrial AI, tot i que hi està íntimament relacionada, és més que el patrimoni industrial De fet, és una matèria que nasqué de la necessitat que experimentaren els historiadors de superar el document escrit Quan March Bloch escriví que « les paysans ne laborent pas avec des chartes », o Lucien Febvre recordà que «la història es fa amb documents escrits quan existeixen però es pot fer, s’ha de fer, sense documents escrits si no existeixen amb paraules, amb signes, amb paisatges amb l’examen de pedres per part dels geòlegs i l’anàlisi de les espases de metall pels químics»,…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga…
Biblioteca i Arxiu de Montserrat
Historiografia catalana
Biblioteca del monestir de Montserrat, actualment una de les més importants de Catalunya tant per la seva magnitud com per l’antiguitat de moltes de les obres.
Disposa d’un fons integrat per més de 275 000 volums, 30 000 fullets, 3 700 llibres del segle XVI, 1 380 manuscrits, 369 incunables, 17 000 gravats, 72 atles i 500 mapes antics Apareix documentada ja al segle XI, encara que l’incendi provocat l’any 1811 per les tropes napoleòniques dirigides pel mariscal Suchet durant la guerra del Francès feu desaparèixer bona part dels llibres Llevat d’algunes peces, el fons actual de la biblioteca s’inicià durant el període de reconstrucció del monestir, especialment durant l’abadiat del P Antoni M Marcet, i continuà creixent amb els abadiats…
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili en un retrat de Ferran Callicó (1928)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història
Periodisme
Política
Escriptor, historiador, periodista i polític.
Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…
, ,
història de la cultura
Historiografia catalana
Un dels primers autors que utilitzà el terme història de la cultura fou el jesuïta català Joan Francesc de Masdéu a la seva obra Historia crítica de España y de la cultura española, el primer volum de la qual fou publicat a Itàlia l’any 1781.
Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un…
història agrària
Historiografia catalana
Especialització historiogràfica que estudia els sistemes agraris i les societats rurals integrades en sistemes econòmics i sociopolítics més complexos.
Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…