Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número …
Via fora els adormits
Historiografia catalana
Obra impresa el 1734, el títol complet de la qual és Via fora els adormits i resposta del Sr. Broak, secretari que fou del sieur mitford Crow al senyor Vallès, son corresponent a Barcelona, sobre les matèries polítiques presents.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…
Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València (SIAM)
Historiografia catalana
Departament municipal d’arqueologia encarregat de la gestió, realització i supervisió de les intervencions arqueològiques a la ciutat de València.
Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…