Resultats de la cerca

Aquest pagès benestant de l’Empordà reflectí en el seu diari molts aspectes relacionats amb l’oci de les classes acomodades rurals de l’època la caça, la pesca, el menjar i feu prolixes anotacions sobre la climatologia El manuscrit, actualment dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, ha estat editat una selecció de notes per E Prat i P Vila en Notes i dietaris de la família Fina 1998

La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels …

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…

Vida i obra Estudià la història política i de les institucions a partir de les fonts arxivístiques Es llicencià en història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València i aconseguí, el 1943, el càrrec de facultatiu d’arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou posteriorment secretari i subdirector Com a resultat de les recerques dutes a terme en aquesta institució, es pogué doctorar a Madrid el 1950 amb la tesi La conquista de Cerdeña Negociaciones diplomáticas preparatorias El 1962 es traslladà a Madrid per dirigir el Registre General de la Propietat Industrial i…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…