Resultats de la cerca

Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I…

Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’…

Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts de primeríssima mà els…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’…

Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…