Resultats de la cerca

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…

Frare trinitari descalç i després servita, exercí diversos càrrecs dins els dos ordes en convents valencians i catalans Escriví i publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los Siervos de Nuestra Señora, colegido de sus historias y bulas apostólicas 1611 i una Historia de la maravillosa vida, angélica conversación y preciosa muerte del glorioso san Onofre, rey, anacoreta y confessor 1620 restà manuscrita una Vida, conversación y muerte del bendito padre fray Francisco Davón, valenciano, de la orden de la Santíssima Trinidad , que enllestí el…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs…

Vida i obra Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386 El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó 1389 i de València 1403 Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial Sembla que posseí una notable biblioteca Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica JP…

Autor de l’obra Arreplec de dades per a la història de Barberà redactada entre el 1899 i el 1905, quan ocupà la rectoria d’aquesta parròquia El 1904 en publicà alguns capítols en el setmanari La Conca de Barberà de Montblanc L’obra restà inèdita fins el 1984, quan el manuscrit original fou trobat en el llegat personal de Manel Miró Vendrell i fou editat per Joan Fuguet Sans Al final de la seva vida Porta veié imprès el llibre Arreplec de notícies referents a Bràfim 1930 Els seus treballs són bàsicament reculls documentals amb ús de bibliografia però sense esperit crític, on…

Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una llengua…

Els seus Dietaris són un document de primer ordre i una de les mostres de prosa més reeixides de la literatura catalana contemporània Aparegueren de manera fragmentària al llarg del període 1948-82 en quatre llibres Montseny Zodíac d’un paisatge 1948, A flor d’oblit Dietari dispers 1918-1966 1968, El vel de Maia Dietari de la Guerra Civil 1936-1939 1975 i L’aroma d’arç Dietari dispers 1919-1981 1982 L’any 2000 foren agrupats en un sol volum, a cura de Sam Abrams Encara resta inèdita, per voluntat expressa de l’autor, la major part de la seva producció dietarística, menada al llarg del període…

Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de Valencia i unes…

Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de la Història de…