Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
història de la intel·lectualitat
Historiografia catalana
A Catalunya hi ha una important tradició d’anàlisi de la producció i de la significació del que es pot denominar com a intel·lectualitat.
L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…
Joan Capeille
Historiografia catalana
Historiador, erudit i escriptor.
Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el paper i la…
Jaume Bofill i Mates
Historiografia catalana
Literat i poeta noucentista i polític catalanista.
Nasqué en el si d’una família de propietaris territorials de Viladrau, amb vinculacions amb el carlisme i d’una forta significació catalanista i catòlica L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Jaume seguí estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Consolidà la formació en les Acadèmies de la Congregació Mariana de Barcelona, on coincidí amb bona part dels capdavanters del noucentisme i del catalanisme polític Ingressà…
Max Cahner i Garcia
![](/sites/default/files/media/FOTO/cahner.jpg)
Max Cahner i Garcia
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Historiografia
Literatura
Editor, polític i historiador de la literatura.
De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…
, ,
Marca Hispanica, sive limes Hispanicus
Historiografia catalana
Obra històrica i geogràfica de Catalunya escrita en llatí per Pèire de Marca, completada i editada per Étienne Baluze, i publicada a París el 1688 per François Muguet.
La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i reco-llí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…
L’arquitectura romànica a Catalunya
Historiografia catalana
Obra elaborada per l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch (1867 — 1956) amb la col·laboració de dos joves arquitectes: Antoni de Falguera (1876 — 1945) i Josep Goday i Casals (1882 — 1936).
Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…
Agustí d’Arquers i Jover
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Cursà els estudis primaris a Cocentaina i l’any 1749 entrà al convent de la Mercè d’Elx, on estudià arts i teologia Primer lector de filosofia i, després, de teologia, arribà l’any 1786 a Maestro de Número en Sagrada Teologia Exercí diversos càrrecs entre els mercedaris, fins que l’any 1796 fou nomenat provincial de València El seu contacte amb els arxius fou primerenc ja que vers el 1757 començà a recollir dades per a una història de Cocentaina, que mai no arribà a concloure Però fruit d’aquesta vocació per la història, el 1778 se li encarregà la classificació de l’arxiu de la secretaria…
Francesc de Sales Maspons i Labrós
Historiografia catalana
Folklorista i escriptor.
Vida i obra Membre d’una família propietària rural de Bigues, era germà de l’advocat i polític Marià Maspons i Labrós 1840 – 1885 i de la també folklorista Pilar Maspons i Labrós 1841 – 1907 El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca cultural fou considerable collaborà en…
Francesc Cambó i Batlle
Historiografia catalana
Polític, advocat, mecenes i financer.
Vida i obra Nasqué en el si d’una família de mitjans propietaris de Besalú i estudià el batxillerat a Girona Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a la Universitat de Barcelona Des del seu ingrés a la universitat s’integrà al Centre Escolar Catalanista, entitat afí a la conservadora Lliga de Catalunya, on convisqué amb la generació jove dels líders del catalanisme polític i on sobresortí aviat com un convençut catalanista i un home d’acció amb aquesta significació pertanyé als equips directius de la Lliga Regionalista des de la seva creació el 1901 A la darrera dècada del s…
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…