Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ramon Fernández Jurado
Historiografia catalana
Sindicalista, mestre i dietarista.
Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català, sense oblidar…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia catalana
Prehistoriador i historiador.
Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del…
Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que conserva la documentació relativa a la catedral de Tarragona i de les institucions que se’n deriven.
Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…
Biblioteca i Arxiu de Montserrat
Historiografia catalana
Biblioteca del monestir de Montserrat, actualment una de les més importants de Catalunya tant per la seva magnitud com per l’antiguitat de moltes de les obres.
Desenvolupament enciclopèdic Disposa d’un fons integrat per més de 275000 volums, 30000 fullets, 3700 llibres del segle XVI, 1380 manuscrits, 369 incunables, 17 000 gravats, 72 atles i 500 mapes antics Apareix documentada ja al s xi, encara que l’incendi provocat l’any 1811 per les tropes napoleòniques dirigides pel mariscal Suchet durant la guerra del Francès feu desaparèixer bona part dels llibres Llevat d’algunes peces, el fons actual de la biblioteca s’inicià durant el període de reconstrucció del monestir, especialment durant l’abadiat del P Antoni M Marcet, i continuà creixent amb els…
Museu d’Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
Universitat de València (UV)
Historiografia catalana
Institució municipal governada per la ciutat, també coneguda com a Estudi General, que començà a funcionar el 1499 sobre la base de diverses càtedres medievals, nodrida amb arbitris i delmes.
Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…