Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Dinu Lipatti
Música
Pianista i compositor romanès.
Nascut en una família amb tradició musical, a quatre anys començà a estudiar piano i a compondre La seva primera professora fou Florica Muzicescu es graduà al Conservatori de Bucarest el 1931 El 1933 aconseguí el segon premi en un concurs de piano a Viena, fet que anà acompanyat d’una certa polèmica i que comportà la dimissió d’A Cortot, membre del jurat, en senyal de protesta Llavors Lipatti anà a París, on estudià amb el mateix Cortot i amb Yvonne Lefébure Charles Münch l’introduí en la direcció d’orquestra i Paul Dukas en la composició Posteriorment estudià amb Nadia Boulanger i Igor…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors testimoniaren "…
Pierre Colombo
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de…
música de Lucerna
Música
Música desenvolupada a Lucerna (Suïssa).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de Sant Llogari, fundat al segle VII, i durant la Reforma fou un bastió del catolicisme La Schola Cantorum , les primeres notícies de la qual són del 1271, comptà al llarg dels segles XIV i XV amb mestres d’una certa categoria, com Anton Vogt i Peter Brunnenstein El 1633 un incendi destruí l’església i tots els documents relacionats amb l’activitat musical durant l’Edat Mitjana Els jesuïtes, que eren presents a Lucerna des del 1574, havien assumit la direcció de totes les escoles i eren els principals protagonistes en l’àmbit musical…
música de Basilea
Música
Música desenvolupada a Basilea (Suïssa).
De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou Les primeres dades sobre música profana són força tardanes no n’hi ha cap notícia fins al segle XVII L’…
Nicolai Harry Gustav Gedda
Música
Tenor suec de nom real Nicolai Ustinov.
Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres del món i a…
Franz Beidler
Música
Director d’orquestra alemany, casat amb Isolde, filla de Cosima Liszt i, suposadament, de R. Wagner, tot i que aquest no la reconegué com a tal.
Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels empresaris
Henrico Albicastro
Música
Compositor, violinista i militar suís, actiu als Països Baixos.
El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico , en el qual s’autodefinia com a músic per afecció La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706 El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística
Carl Schuricht
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions…
Pierre-Lukas Graf
Música
Flautista suís.
Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó…