Resultats de la cerca

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d' Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona

Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…

Vida A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics, fins que el 1927 es traslladà a Barcelona i collaborà a "Publi", "Nova Revista", "D’Ací i d’Allà" S’ocupà de literatura valenciana i en valencià, i fou autor de narrativa, assaig i teatre, fins que el 1936 passà a dirigir la revista del PSUC "Treball" Després treballà per a la productora Film Popular 1937-38 en els noticiaris Espanya al dia / España al día i escriví el comentari de la versió en castellà del llarg documental La…

S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…

Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…