Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Sant Estève (Dulhac jos Pèirapertusa)
Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser…
Santa Maria de la Tor de França
Aquesta església, actual parròquia del poble de la Tor, fou segurament en el seu origen la capella del castell de la Tor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre de la parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu de la donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al monestir de Sant Ponç de Tomièras, juntament amb l’església de Santa Aularja de Trinhac L’actual església és obra del segle XVII Al seu costat nord encara hi ha els vestigis del temple anterior Hom…
Els bisbes d’Elna anteriors al 1300
Art romànic
Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del…
Castell de Sant Boi (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Malgrat el lloc de Sant Boi aparegui esmentat a partir del 905, no apareix l’esment del castell fins al 1276 Des del 962 era una propietat de la mitra vigatana per donació de la vescomtessa Riquilda de Narbona i la posterior permuta el 993 amb Sendred de Gurb que havia obtingut l’alou de Sant Boi del comte Borrell de Barcelona El 1291 el noble Berenguer de Cirera feu acte de vassallatge al bisbe de Vic per la castlania del terme del castell de Sant Boi, tal com l’havien posseït els seus antecessors La referència al castell de Sant Boi es perd a partir del segle XV, que apareix…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…
Pierre Vidal
Música
Organista i musicòleg francès.
Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue Gran admirador de l’organista Albert Schweizer 1875 - 1965, s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de JS Bach, i publicà Bach et la machine orgue París, 1973 i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue París, 1977 Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre els quals…
Sant Estève de Caramanh
L’actual església parroquial de Sant Estève de Caramanh es troba immediatament a l’W del castell, a la part alta del poble de Caramanh Els elements més antics d’aquest edifici no són anteriors al segle XV L’església romànica primitiva, desapareguda, es trobava, però, en un altre indret, uns 500 m al N de la vila, al cementiri, segons es comprova encara en el cadastre del segle XIX És esmentada per primera vegada en un document del 1259, redactat pel capellà de Caramanh, on es diu que Berenguer del Viver va reconèixer a l’arquebisbe de Narbona el dret a cobrar delmes dins el terme…
Sant Just de Lançac
El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ ecclesia Sancti Justi Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al monestir de…
El marc històric del romànic del Capcir
L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…
Sant Vicenç de Baó
Art romànic
Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “…