Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…

Serví a la cort de Rastatt com a konzertmeister a partir del 1762 i com a mestre de capella des del 1765 El 1772 s’installà a Karlsruhe -ciutat que només abandonà durant un sojorn a Colònia- per exercir-hi funcions de konzertmeister El seu catàleg compositiu abraça tots els gèneres, tant vocals com instrumentals En l’apartat de música religiosa en destaquen diverses misses, una passió, un rèquiem i un bon nombre de cantates Pel que fa a la música orquestral, és autor d’obres concertants i simfonies en l’estil de l’Escola de Mannheim Compongué l’òpera L’isola disabilitata 1762 i un gran…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la influència del…

Fou soldat professional i serví l’armada sueca i la russa El 1629, ja vell, fou admès a la casa de misericòrdia de Charterhouse, institució que acollia soldats retirats, on morí Es decantà cap a la viola com a instrument solista i de conjunt en lloc del llaüt, fet que revela un cert canvi en els gustos musicals anglesos del moment Les seves obres es troben recollides en dues publicacions La primera, del 1605, duu com a títol The First Part of Ayres i es tracta del repertori més ampli per a viola solista publicat per un sol compositor al principi del segle XVII El segon recull és Captaine…

Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i figuracions- i…

De formació autodidàctica, fou una peça fonamental en la divulgació, a Grècia, de les noves tendències musicals provinents dels Estats Units, que comportaren l’arribada de nous universos sonors a un país musicalment isolat després de la Segona Guerra Mundial Creà la Competició Manos Khatzidakis de l’Institut de Tecnologia d’Atenes, que serví de plataforma de llançament de l’obra de compositors com I Xenakis, A Logothekis o Th Antoniou Vinculat a l’Òpera Nacional, l’Orquestra de ld’Atenes i l’Orquestra Experimental d’Atenes, la seva obra denota un equilibri entre una peculiar lectura del…

Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el 1647, el substituí com a mestre d’…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de…

Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu titulada Arien und…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…