Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
música ambiental
Música
Música programada -o, més rarament, composta- amb la finalitat de proporcionar una ambientació sonora generalment en espais públics com ara oficines, mitjans de transport, grans magatzems, etc.
El fenomen de la música ambiental no és nou, i només cal pensar en l’ús que des de fa segles s’ha fet de certes músiques militars o religioses No obstant això, ha estat al llarg del segle XX que aquest tipus de música s’ha vist extremament potenciat gràcies als nous mitjans de reproducció sonora La indústria de les músiques ambientals es nodreix generalment de melodies ja existents, tot i que sovint les adapta i modifica per a aquesta nova funció El principal punt de partida de les músiques ambientals el constitueix l’anomenada música funcional o muzak , desenvolupada als EUA durant els anys…
Mare de Déu del Guilar (Argelaguer)
Art romànic
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però, tanmateix, sabem que…
Santa Maria de Vidreres
Art romànic
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium , que vol dir…
Gérard Mortier
Música
Director artístic belga.
Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París A partir del 1992 ostentà la direcció artística del Festival de Salzburg 1992-2001 Sota la seva direcció, el Festival experimentà una transformació radical i amplià el…
David F’odorovič Ojstrakh
Música
Violinista i director d’orquestra ucraïnès.
Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i assolí una…
,
Santa Maria d’Ovella (Alp)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta antiga església parroquial, ara aprofitada com a borda ECSA - Rambol Els vestigis d’aquesta església són al despoblat d’Ovella, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs del riu d’Alp Les restes són integrades a un corral conegut amb el nom de porxo d’Ovella, sota el punt quilomètric 157 de la carretera N-152, al costat de la pista que va a la Molina Mapa 36-10217 Situació 31TDG137893 S’hi pot arribar directament des de la Molina RMAE Història Aquesta església tingué la consideració de parròquia, i més tard esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Pere d’Alp…
El marc geogràfic del romànic del Berguedà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les Serres del Cadí…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…