Resultats de la cerca

Església parroquial que presideix el poble de Bordils És un edifici d’estil gòtic tardà, d’amples dimensions, amb la façana coronada als angles per dues torrelles o garites de defensa i amb una galeria que va de banda a banda Té una nau amb capelles laterals i un campanar de torre massís, octogonal El lloc és citat el 990 com Burdilis i l’església ho és el 1074 com Sant Esteve de Burdillis Les referències continuen a partir d’aquest moment en l’antiga documentació i en les llistes sinodals de la diòcesi gironina Segons una inscripció de la llinda de la porta, l’edifici actual es…

Estudià composició amb J Rídký al Conservatori de Praga 1939-46, i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica La percussió en l’orquestra contemporània , 1947 El paper de l’orquestració , 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’…

Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi…

Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…

Situació Ruïnes de la primitiva parròquia de la població, on encara és ben visible l’absis semicircular ECSA JL Valls Aquesta església es troba a l’exterior i a llevant del poble de Calce, tot presidint-lo Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45’ 38,4” N - Long 2° 45’ 18,6” E L’itinerari per a arribar a Calce és el mateix que el descrit en la monografia precedent Història Aquest temple fou la primitiva església parroquial del terme És documentada per primera vegada l’any 1151 L’any 1395 n’era rector Guillem Asalbat, que en feu collació per permuta a favor de Joan Arnau Va ser reemplaçada al segle…

Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de Cotlliure llegà diners per a…

En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit, baquelita, niló…

Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que afectà la…

Situació Vista de conjunt de l’església, molt transformada l’any 1744, que guarda, però, la façana meridional romànica decorada amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església de Sant Romà s’aixeca isolada al nord del petit poble de Ral, al costat del cementiri Mapa IGN— 2249 Situació Lat 42° 38′ 0″ N - Long 2° 7′ 2″ E Ral és a l’extrem sud de l’embassament de Puigbalador Des de Formiguera cal agafar la carretera D-118 en direcció a Puigbalador i prendre un trencall a mà dreta D-32 que hi condueix CPO Història El primer esment del lloc de Ral es troba al testament del comte…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis ornamentat amb motius llombards, característics de l’arquitectura del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Martí és situada al petit poble de Riutort, al costat del cementiri Mapa IGN-2499 Situació Lat 42° 39′9″ N - Long 2° 5′46″ E Riutort és a 2 km de Puigbalador Des d’aquest poble la carretera D-32g mena a Riutort, que és molt a prop de l’estació d’esquí de Puigbalador CPO Història El primer esment del lloc i de l’església de Riutort és TAT de l’any 1019, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, acudí al Capcir a…