Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del…
Àngel Rodamilans i Canals
Música
Compositor.
Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella…
,
Escolania de Montserrat
Actuació de l’Escolania de Montserrat
© AVUI
Música
Institució musical de nois (dels 10 als 14 anys d’edat) dedicats al cant del culte, a Montserrat.
En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…
,
Anselm Viola i Valentí
Música
Compositor i pedagog català.
Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de…
Ripoll i les relacions culturals i artístiques de la Catalunya altmedieval
La cultura monàstica benedictina troba un dels seus exemples més brillants a Ripoll * L’activitat creixent del se scriptorium entre els segles X i XI anava adreçada a engrandir una biblioteca que ha estat objecte d’estudi i lloança pels seus valors literaris, científics i artístics * No hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un dels grans centres de cultura altmedieval, el més important als comtats catalans, sense parió a la Península Ibèrica i amb una dimensió i una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquest període com Saint-Denis, Fleury, Sant Marçal de Llemotges, Ramsey,…
Ciutat de Roses
Vista general de les cases excavades de la vila medieval, amb el temple romànic de Santa Maria al fons ECSA - M Casanovas D’ençà del 1916, any en què els arqueòlegs començaren a dirigir la seva atenció vers el solar de la Ciutadella de Roses, tot iniciant la recerca de la colònia grega de Rhode , la investigació al jaci-ment ha demostrat la seva riquesa arqueològica, i també la múltiple ocupació humana que s’ha succeït en el lloc de manera quasi ininterrompuda al llarg de vint-icinc segles Els primers anys de recerca es limitaren exclusivament a localitzar la fundació ròdia que, segons s’…
cor
Música
Agrupació musical integrada per cantants i dedicada a la interpretació del repertori coral.
GF Händel El Messies , II-39, cor Allelujah for the Lord God Omnipotent reigneth fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest repertori pot ser per a cor sol, és a dir, a cappella , o pot comptar amb la collaboració d’un instrument, d’un grup instrumental o fins i tot d’una orquestra Els components d’un cor estan distribuïts en diferents cordes en funció de la tessitura de les seves veus La tessitura de cada veu és definida per factors com ara l’extensió, el registre en el qual la veu sona més lliure i expressiva, el color i el gruix Hi ha moltes menes diferents de cor segons les…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat…
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…