Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Otakar Jeremiáš
Música
Compositor i director d’orquestra bohemi.
Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J Burian També privadament estudià composició amb V Novák El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncellista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola El 1929 fou…
Carlos Kleiber
Música
Director d’orquestra alemany.
Fill del també director Erich Kleiber Estudià música a Buenos Aires, on la seva família s’havia refugiat el 1935 per enfrontament al règim nazi Quan tornaren a Europa, continuà estudiant música, però alternà la seva formació musical amb estudis de química a Zúric El 1953 debutà com a director d’òpera al Theater am Gärtnerplatz de Múnic Posteriorment es presentà a les òperes de Düsseldorf i Duisburg 1958-64, Zúric 1964-66, Stuttgart 1966-68 i Múnic 1968 Entre 1974 i 1976 dirigí a Bayreuth i al Teatro alla Scala de Milà, i del 1968 al 1978 fou director invitat de la Staatsoper de Múnic…
,
Festival de Glyndebourne
Música
Festival operístic que se celebra anualment al poble de Gyndebourne, a East Sussex, Anglaterra.
Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs , que posteriorment 1931 havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera El 1933 F Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C Ebert per a la producció Amb J Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934 Inicialment se centrà en òperes de WA Mozart, però els anys següents tant la sala, que arribà a les…
música de Ginebra
Música
Música desenvolupada a Ginebra (Suïssa).
Seu del bisbat a partir del segle IV, el 1536 acceptà la Reforma calvinista L’adopció de la nova litúrgia implicà canvis en la pràctica musical, particularment per la major importància que la nova litúrgia donà al cant dels salms, cants que s’ensenyaven a l’escola perquè tothom pogués cantar-los A més, Calví optà per la prohibició de l’ús de tota mena d’instruments musicals, inclòs l’orgue El 1562 aparegué la traducció francesa del saltiri Les Pseaumes mis en Rime françois par Clément Marot et Théodore de Bèze , més conegut com a Psautier huguenot Entre els compositors que musicaren aquesta…
Friedrich Adolf Ferdinand von Flotow
Música
Compositor alemany.
Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…
motiu
Música
La unitat formal amb sentit musical més elemental i, per tant, no descomponible en unitats més petites que mantinguin sentit musical.
Un motiu pot tenir diverses dimensions, però acostuma a estar compost per dues o més notes, a presentar una figura rítmica pròpia, que inclou una unitat de temps mètricament accentuada, i a ser fàcilment identificable ex 1 Tot i el seu valor nuclear, s’accepta que alguns motius es puguin descompondre en elements sense valor formal, coneguts com a cèllules ex 2 Exemple 1 - L van Beethoven Sonata op 2 , núm 2, Scherzo © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, el motiu és un element formal amb sentit però no autosuficient i, per tant, queda comprès en una unitat formal completa com…
Daniel Gottlieb Steibelt
Música
Pianista i compositor alemany.
Vida Entrà en contacte amb el món musical gràcies al negoci patern de construcció de pianos Després d’haver-se declarat desertor de l’exèrcit prussià, es traslladà a París, on, pels volts del 1790, es guanyà la vida com a instrumentista virtuós i compositor Installat a Londres al final del 1796, hi aconseguí un gran reconeixement en les dues facetes, mentre duia a terme una important tasca pedagògica El 1800 anà a Viena, ciutat on l’aurèola que l’acompanyava com a excepcional instrumentista no passà desapercebuda, de manera que l’aristocràcia vienesa s’apressà a organitzar una competició amb…
música de l’Azerbaidjan
Música
Música desenvolupada a l’Azerbaidjan.
Música culta La música culta de l’Azerbaidjan va ser dominada fins al segle XIX per la música de l’Orient Mitjà i es va desenvolupar com a part de la tradició arabigopersa A partir de l’últim quart de segle, amb el constant contacte amb Rússia, es va produir un canvi musical i les formes europees van penetrar ràpidament al país Una mostra d’aquest fet és la primera òpera àzeri La mort de Medznun a la tomba de Leyla 1897 El 1921, ja sota domini soviètic, fou fundat el Conservatori de Música de Bakú, on s’ensenyava música culta de tradició europea sovint amb mestres russos i també música…
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
so/soroll
Música
Sensació que percep l’òrgan auditiu dels éssers humans i dels animals, provocada per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora, principalment a través de l’aire i a una velocitat de 330 metres per segon, a 0ºC.
El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa equivalent a un nom de nota, i d’acuïtat indeterminada, quan la seva freqüència es mou dins una franja…