Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Karel Reiner
Música
Compositor i pianista txec.
A Praga estudià musicologia i dret, carrera en què es graduà el 1933 Al mateix temps assistí a les classes de composició d’A Hába 1929-30 i J Suk 1930-31 Entre el 1934 i el 1938 exercí de pianista i compositor al Teatre Burian Durant la Segona Guerra Mundial estigué internat en diversos camps de concentració alemanys i després de la guerra retornà a Praga, on preparà la primera representació txeca de La mare , de Hába, al Teatre Cinc de Maig 1945-47 Com havia fet alguns anys enrere, participà activament en la vida musical txeca, promocionant noves obres per a piano i contribuint a la …
Marià Aguiló i Fuster
Música
Literat i filòleg mallorquí.
Vida Cursà estudis de dret a Barcelona, on visqué a partir del 1844 Ben aviat es relacionà amb els cercles intellectuals de l’època i començà les seves recerques filològiques Apassionat pel folklore i la bibliofília, recorregué els Països Catalans a la recerca de materials Collaborà amb Pau Piferrer en les tasques de la Biblioteca Provincial de Barcelona i passà a formar part del cos d’arxivers el 1849 Destinat a la biblioteca de la Universitat de València, començà a treballar en la confecció d’una Bibliografía catalana , que no es publicà fins el 1927 El 1861, novament a Barcelona, es feu…
Sis Hores de Cançó
Música
Festival iniciat a Canet de Mar el 1971, que fou bàsic per a l’impuls de la cançó catalana i la reivindicació de la normalització cultural i política del país.
La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i Toti Soler…
La paraula i l’escrit
Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que gairebé diàriament…
Ràfols-Casamada
La reflexió sobre l’espai i el color, sobre el paisatge abstracte, també ha conduït l’obra d’Albert Ràfols-Casamada Barcelona, 1923, ja esmentat, i que el 1959 va executar Blau profund , seguit de Gener 61, Homenatge a Schönberg 1962 i Homenatge a Salvat-Papasseit 1963 L’origen, la inspiració i el punt de partida els ha explicat ell mateix « L’any 58 vaig veure una gran exposició a Madrid, amb obres de Newman, Motherwell i Rothko, que em va causar un gran impacte » Ràfols-Casamada, amb la poesia, ha creat imatges mitjançant les paraules, i amb la pintura ha utilitzat el color per ordenar l’…
Entre la crisi econòmica i l’obertura conceptual
La crisi econòmica mundial va dificultar però no va impedir el desenvolupament del disseny Va coincidir amb l’obertura democràtica, que va generar illusió i va donar al país un nou impuls Catalunya i Espanya disposaven de noves institucions, que van ser favorables al disseny El 1977, el BCD presentà la primera exposició a l’estranger El 1980 va ser un any crític, però es va superar gràcies a l’ajut institucional Un cop superada la crisi de l’economia mundial, l’interès pel disseny va créixer considerablement, fins i tot popularment, fins al punt que es pot parlar de boom Al mateix temps es va…
Ireneu Maria Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
música de cambra
Música
Originàriament, el concepte música de cambra comprenia els gèneres musicals que s’executaven a la "cambra" dels prínceps, en contraposició a la música domèstica de la burgesia, o a la música religiosa, teatral i a l’aire lliure.
Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…
viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…