Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Dimitrios Levidis
Música
Compositor grec naturalitzat francès.
Format en diferents centres musicals de Grècia, entre els quals el Conservatori d’Atenes, posteriorment estudià al Conservatori de Lausana 1906-07 amb A Denéréaz i a l’Acadèmia de Munic 1907-08 amb F Klose, F Mottl i R Strauss L’any 1908 guanyà el Premi Franz Liszt per la Sonata per a piano , opus 16 El 1910 s’establí a França, on veié estrenades diferents obres als Concerts Colonne i als Concerts Pasdeloup de París Serví l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial i després adoptà la nacionalitat francesa Retornà a Atenes el 1932 i fou professor del Conservatori Hellènic i del Liceu…
Peter Erasmus Lange-Müller
Música
Compositor danès.
Inicià els seus estudis de piano de molt jove amb G Matthison-Hansen Posteriorment, ingressà a la universitat i continuà els estudis de piano amb E Neupert Bàsicament, però, la seva formació com a compositor fou autodidàctica No pogué desenvolupar una carrera important com a músic per problemes de salut, i només participà en la fundació i direcció de l’orquestra del Koncertforening Sobresortí en la composició de lieder , que destaquen per l’acurada tria dels textos -molts dels quals són de T Lange- i l’estret i sincer vincle entre poesia i música S’interessà també per la música coral El seu…
El cinema
Per a explicar la situació del cinema al món, en aquest mapa s’ha representat, d’una banda, l’assistència d’espectadors als cinemes i, de l’altra, les produccions de cada país Per completar aquesta doble lectura d’assistència-producció s’hi ha afegit un quadre sobre les importacions dels països més importants i la localització dels principals festivals Pel que fa als índexs més elevats d’assistència, es registren als Estats Units d’Amèrica, on la mitjana és superior a les cinc vegades l’any per habitant, seguits de Singapur, el Vietnam, Islàndia, Austràlia o Nova Zelanda, amb més de quatre…
Johann Christoph Friedrich Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…
Nikolaj Jakovlevič M’askovskij
Música
Compositor rus.
Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…
,
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
El turisme cultural
La presència de cultura en les seves manifestacions més diverses és una constant al llarg de gairebé tot el territori de tota manera, per a poder parlar de destinació de turisme cultural cal que, a més dels recursos d’aquesta mena, hi conflueixin una sèrie de circumstàncies i condicions, com ara infraestructures d’accés i d’acollida en general És per aquest motiu que no sempre indrets amb una destacada riquesa esdevenen destinacions turístiques en l’àmbit internacional El mapa mostra les principals destinacions de turisme cultural arreu del món S’ha establert una divisió temàtica del…
Les grans regions agrícoles
L’observació del mapa, centrada en la producció agrícola, posa en relleu que el percentatge més gran d’aquesta producció es localitza al nord del planeta, i que la màxima se situa al centre i el sud-est asiàtic Cal tenir en compte que alguns països basen la seva producció en la mecanització i altres formes d’aportació de capital, i molts d’altres depenen del treball humà com a contribució bàsica L’agricultura no és l’activitat principal als països desenvolupats, però en canvi continua essent el mitjà de vida principal de la majoria dels habitants dels països del Tercer Món A l’Europa…
La força del treball
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades publicades en l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de l’any 2002 i de l’Organització Internacional del Treball OIT, mostra la taxa d’activitat laboral i indica, en els gràfics que l’acompanyen, el percentatge de l’ocupació en els diferents sectors econòmics de la majoria dels estats A més, també hi figuren els estats que no han ratificat cap de les convencions internacionals dels drets fonamentals dels treballadors sobre la llibertat d’associació i de negociació collectiva En el món del…
L’esperança de vida
La desigualtat davant la mort esdevé clau per a mesurar i comparar el grau de benestar de les diverses societats Si bé l’ésser humà té una longevitat condicionada per aspectes biològics, la durada del seu cicle vital és finalment determinada per una multiplicitat de factors com són l’entorn físic i ambiental, el nivell i el tipus de nutrició, les pautes de consum i d’higiene, els serveis assistencials i sanitaris… Aquests factors es relacionen amb el grau de desenvolupament social i econòmic de cada país, tot influint-hi també aspectes de tipus cultural que afecten els comportaments i els…