Aquest mapa, elaborat a partir de les dades publicades en l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de l’any 2002 i de l’Organització Internacional del Treball (OIT), mostra la taxa d’activitat laboral i indica, en els gràfics que l’acompanyen, el percentatge de l’ocupació en els diferents sectors econòmics de la majoria dels estats. A més, també hi figuren els estats que no han ratificat cap de les convencions internacionals dels drets fonamentals dels treballadors sobre la llibertat d’associació i de negociació col·lectiva.
En el món del treball, hi incideixen un conjunt d’elements propis de l’economia, la cultura i la societat dels estats. El resultat és l’ampla disparitat que es pot observar entre els països, amb taxes d’activitat que van des del 27% d’Algèria fins al 90,3% que hi ha a Burundi. Aquesta diferència mostra com la taxa d’activitat no és un indicador comparatiu entre països amb relació a la seva riquesa i el grau de desenvolupament. Així, França, Namíbia o el Marroc presenten una taxa d’activitat molt similar, al voltant del 54%. Suècia i Dinamarca, amb uns valors d’un 78%, no són equiparables quant a les seves característiques socials, polítiques i econòmiques amb Eritrea o Angola, que tenen percentatges similars. La taxa d’activitat, doncs, mostra el grau de participació activa de la societat en el conjunt de l’economia del país. Part de l’Àfrica Occidental i del centre, els països del Bàltic i la Xina i el Sud-est asiàtic són les regions en què aquesta taxa és més elevada. Per contra, a Europa, Rússia, el Pròxim Orient, l’Amèrica Central i l’Àfrica del Nord, els corresponen les taxes més baixes.
L’altra gran diversitat que mostra el mapa es refereix als sectors d’activitat. Els països d’economia capitalista avançada mostren una escassa participació del món del treball en el sector primari, inferior al 6% de la població activa amb algunes excepcions, i hi domina el sector de serveis, generalment superior al 60% de la població activa. En aquests països el percentatge de població activa ocupada en el sector secundari se situa entre el 20% i el 30%. Les dinàmiques de la globalització, però, han generat canvis els darrers anys, de manera que ha augmentat el percentatge de població activa en el sector secundari i el terciari en molts països en via de desenvolupament, un fet que afecta el conjunt de la taxa d’activitat i que en molts casos ha incorporat les dones i els infants al mercat de treball.
Els drets dels treballadors
En l’actualitat només les feines remunerades reben la categoria d’activitat productiva. A partir d’aquest concepte es defineixen les relacions socials i econòmiques que regeixen una societat i que presenten una gran diversitat entre els diferents països i regions del món. Aspectes culturals i religiosos, el pes de la història recent i l’assoliment d’institucions democràtiques que reconeguin els drets dels treballadors són factors que incideixen en la diversitat, que és aprofitada per les grans empreses per a deslocalitzar la seva producció.
La realitat actual, tal com es pot observar en el mapa, és que hi ha més de quaranta estats que no han ratificat cap de les convencions sobre els drets fonamentals dels treballadors pel que fa a la llibertat d’associació i de negociació col·lectiva. Les lluites obreres i sindicals que van tenir lloc al llarg dels segles XIX i XX van permetre, principalment al món occidental, l’assoliment d’uns drets que les darreres dècades sovint es veuen retallats per les reformes dels règims laborals i en funció de la desigualtat existent en l’aplicació dels drets dels treballadors. Les diferències entre els salaris i l’aplicació de convenis col·lectius han contribuït a crear i sostenir una divisió internacional del treball que manté uns països en situació de precarietat econòmica i social, i alhora en d’altres es van deteriorant les relacions laborals a costa dels drets obtinguts en un passat no tan llunyà.
La precarietat dels mercats laborals en les economies desenvolupades passa, actualment, per l’ajustament dels salaris i l’aparició de problemes de finançament en els sistemes de jubilació, de la protecció social i de la salut, fonamentalment. Aquest fet s’acompanya de l’envelliment de la població i de l’augment de la franja de nous pobres assalariats. Als països en via de desenvolupament, els efectes de la divisió internacional del treball passen pel trencament de les relacions socials existents i el manteniment d’una gran massa salarial en condicions molt allunyades del que preconitza la Declaració dels Drets Humans.
Treball temporal, inserció o precarietat?
El debat sobre la feina temporal fa anys que està plantejat a Europa. Un model de societat de benestar, l’europeu, que protegeix el ciutadà, però que encara presenta el 9,2% d’atur. Un model socioeconòmic diferent del dels Estats Units, en què la protecció social és menor, però també la desocupació, per bé que la precarietat laboral és superior.
Al març del 2000, els Estats membres de la Unió Europea van acordar a Lisboa intentar incrementar la taxa de població activa del 60% al 70% i reduir l’atur fins al 4% al 2010. Sobretot, donant suport i assessorament a les persones amb menys qualificació, els joves, el col·lectiu femení i la gent gran.
A Espanya hi ha, pràcticament, la taxa d’atur més alta de la Unió Europea i un percentatge molt elevat de contractació temporal i estacional. Per tant, és aquí on el debat encara ha de ser més important i la tasca molt més extensa si es vol arribar a fites acceptables.