Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que…
Antonín Sychra
Música
Musicòleg txec.
Començà els estudis de musicologia a la Universitat de Brno i, interromputs per l’ocupació nazi, els acabà a Praga el 1946 Fou professor assistent 1948, degà 1950 i professor titular 1951 a l’Acadèmia de Praga Obtingué un postdoctorat a la Universitat de Praga 1952, on ensenyà estètica i història de la música i dirigí el departament d’estètica Fou membre del comitè de la Societat Internacional de Musicologia 1961-69 Personatge molt important en la vida musical i en la recerca musicològica del seu país, feu valuoses aportacions en el camp de la semàntica musical La…
Enrico Fubini
Música
Musicòleg italià.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els…
Gisèle Jeanne Marie Noémie Brelet
Música
Musicòloga francesa.
S’especialitzà en filosofia i estètica de la música i escriví diversos tractats Estètica i creació musical 1947, El temps musical 1949 i La interpretació creadora 1951, entre d’altres
Otakar Zich
Música
Compositor i musicòleg txec.
Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga parallelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada Aquesta experiència enriquí les seves composicions Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia 1919 i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX Tot i això, sabé combinar les…
Johann August Eberhard
Música
Teòleg i filòsof alemany.
L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació
Vicente Arregui Garay
Música
Compositor madrileny d’origen navarrès.
Home d’estètica plenament romàntica, es preocupà per la qüestió de l’òpera nacional, però la major part de les seves composicions operístiques no s’estrenaren, com succeí als compositors que treballaren en aquest projecte de promoció d’obres de compositors i temes espanyols Compongué, també, algunes sarsueles En el terreny simfònic destaquen el poema Historia de una madre 1910 i El lobo ciego 1917 Amb la Sinfonía sobre temas vascos 1922 inicià un curt període en què s’interessà per l’estètica del nacionalisme musical Compongué també obres de repertori religiós, com l…
Jaroslav Volek
Música
Musicòleg txec.
Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la…
Roman Ingarden
Música
Filòsof polonès.
Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat…
Christian Friedrich Daniel Schubart
Música
Poeta, escriptor i compositor alemany.
Clavecinista i organista consumat, inicià estudis de teologia, que no acabà, i després fou intèrpret d’aquests instruments a Geisslingen i a Ludwigsburg, d’on fou expulsat pel duc de Württemberg el 1773 El 1774 s’establí a Augsburg i fundà el periòdic "Deutsche Chronik", però a causa dels seus atacs a l’Església catòlica fou empresonat del 1777 al 1787 Durant aquest temps escriví nombroses composicions, una autobiografia i l’obra Ideen zu einer Ästhetik der Tonkunst 'Idees per a una estètica de l’art musical', 1806, que, a més d’un valuós document sobre la vida musical del seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina