Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
herophon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), que és generat per un conjunt de llengüetes metàl·liques lliures accionades per aire aspirat, col·locades dins una caixa de fusta quadrada d’uns 50 cm de costat.
El suport del programa és un cartó perforat de forma quadrada que s’acciona amb una maneta lateral que comanda el mecanisme lector i les manxes que generen l’aire La seva invenció, vers el 1880, es deu a la indústria alemanya de construcció d’instruments, que, simultàniament, fabricà diversos instruments mecànics de saló amb llengüetes lliures semblants, anomenats ariosa , ariston , intona , kallisto o manopan Generalment posseeix vint-i-quatre llengüetes, que vibren gràcies a un corrent d’aire aspirat per unes manxes
orgue mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, molt usual als segles XVIII i XIX, que consisteix en un orgue que reprodueix la música enregistrada prèviament (programada) en un suport, normalment un corró de fusta amb pues i grapes.
El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…
instrument programat
Música
Instrument musical que reprodueix sons emmagatzemats en un suport o programa d’una manera automàtica, sense la participació artística de l’home.
Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…
La Terra Alta
Situació i presentació La comarca de la Terra Alta comprèn dotze municipis que sumen un total de 743,36 km 2 Encara que l’Ebre només hi arribi per una llenca estreta situada a la dreta de l’aiguabarreig amb el Matarranya, és una comarca que s’integra plenament en les denominades Terres de l’Ebre, tot formant un conjunt evident amb les de la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià, malgrat la diversitat geogràfica i fins i tot econòmica que hi ha entre elles La comarca té, però, molts més punts de contacte en l’aspecte geogràfic i econòmic amb el Matarranya que no pas amb la…
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany.
Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…
El Segrià
Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada per la ciutat de Lleida, i exerceix un gran poder d’…
L’Alt Camp
Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…
violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…