Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Dietrich Nikolaus Winkel
Música
Constructor alemany d’instruments.
Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics
symphonion
Música
Instrument mecànic de so programat que consisteix en una capsa de música amb una pinta metàl·lica de dents afinades, que són pinçades per unes rodes dentades, accionades al seu torn per un disc metàl·lic amb pestanyes que sobresurten de la seva cara inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als Estats Units amb…
Robert Arthur Moog
© Moog Music
Música
Enginyer nord-americà i constructor d’instruments musicals.
Estudià física al Queens College, enginyeria electrònica a la Universitat de Colúmbia i enginyeria física a la Universitat de Cornell El 1954 fundà una empresa RA Moog Co dedicada a la producció dels instruments anomenats theremins El 1965 posà a la venda un sintetitzador modular inspirat en el de la companyia RCA Mark II Columbia-Princeton que, si bé encara molt voluminós, es podia fabricar en sèrie La fabricació de sintetitzadors esdevingué el centre del negoci de RA Moog Co, que el 1971 es fusionà amb MuSonics i d’aquesta unió sorgí Moog Music Inc El 1973 esdevingué una empresa…
,
guitarra elèctrica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tipus de guitarra el so de la qual és amplificat electrònicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Forma part d’un sistema que inclou un dispositiu que transforma les vibracions de les cordes en impulsos elèctrics, un amplificador que modifica aquests impulsos, i uns altaveus que els tornen a convertir en so N’hi ha de dos tipus les que tenen caixa de ressonància, anomenades normalment electroacústiques, i les de cos massís, que serveix únicament per a acomodar-hi el pont i els aparells electrònics i mantenir les cordes en tensió Les guitarres electròniques massisses poden tenir formes…
publicació de música enregistrada
Música
Edició de música que ha estat prèviament enregistrada a fi de reproduir-la i difondre-la entre el públic.
En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…
La Ribera d’Ebre
Situació i presentació La Ribera d’Ebre 827,31 km 2 , com indica el seu nom, és una comarca de les terres meridionals del Principat que té com a eix aquest gran riu, al qual toquen tots els seus municipis, llevat de la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol Limita al N amb les Garrigues i el Segrià i fineix allà on comencen les planes que caracteritzen aquestes comarques A l’E llinda amb el Priorat i el Baix Camp, comarques amb les quals cap accident geogràfic no marca clarament la divisòria Al migdia i a ponent diverses serralades separen la Ribera d’Ebre del Baix Ebre S i SW, de la Terra…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…
La Garrotxa
Situació i presentació La Garrotxa, amb 735,39 km 2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana És molt difícil d’establir parallelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya les altituds màximes no superen els 1 600 m Al N, els Pirineus la separen del Vallespir, al N i l’E limita amb l’Alt Empordà, a l’E amb el…
L’Alt Empordà
Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…
El Solsonès
Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…