Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
giusto sil·làbic
Música
Model d’articulació sil·làbica i rítmica que explica de manera satisfactòria les formulacions rítmiques d’un bon nombre de cançons orals de moltes cultures europees, especialment en casos de fórmules ben simples i que, en canvi, no encaixen gens bé amb els motlles metricorítmics dels compassos convencionals.
Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les…
Ton de Leeuw
Música
Compositor holandès.
Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves obres palesen…
,
Christian Gottfried Thomas
Música
Trompista, compositor i editor alemany.
Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…
Climes relictes, biomes disjunts
Un bioma petit i fragmentat Què és una selva La majoria de les persones entenen per selva una selva equatorial plujosa, és a dir, una pluviïsilva intertropical I, tanmateix, en regions més allunyades de l’equador també hi ha altres boscos d’estructura exuberant i amb aspecte de selva Són les selves plujoses temperades, que, tot i que presenten una riquesa menor en espècies que les selves tropicals, per la seva estructura, fisiognomia, complexitat, diversitat, com també per l’alta especialització de les adaptacions de les seves espècies i per les seves interaccions, s’assemblen més a aquestes…
Les selves temperades al món
La varietat fisiognòmica de les selves temperades A diferència de les boscanes decídues o de la taigà, boscos en els quals sempre hi sol haver una o poques espècies d’arbres dominants, les selves temperades solen estar integrades per un elevat nombre d’espècies arbòries diferents, amb un grau de diversitat només superat per les selves tropicals Cal matisar, però, que en algunes zones, sobretot a les latituds més elevades i sota règims tèrmics freds, també es desenvolupen selves temperades constituïdes per poques espècies arbòries i de diversitat baixa Comparades, en el seu conjunt, amb les…
Els consumidors primaris: el zooplàncton
Els organismes del zooplàncton Dins les cadenes tròfiques marines el zooplàncton constitueix l’anella que canalitza l’energia produïda pels organismes autòtrofs cap als consumidors secundaris D’una manera molt simplificada, es pot afirmar que el zooplàncton s’encarrega de posar a disposició dels grans carnívors pelàgics l’energia generada pel fitoplàncton Tanmateix, el paper del zooplàncton als ecosistemes marins és força més complex, fruit tant de la diversitat d’organismes i de formes que el componen com de la diversitat d’estratègies que segueixen les diferents espècies i grups El…
sonata da chiesa
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da camera- originada pel costum d’acompanyar les celebracions litúrgiques amb peces instrumentals que eventualment podien substituir algun element del propi de la missa.
Més enllà del seu origen, la sonata da chiesa esdevingué un dels principals models de la sonata barroca pel que fa als tipus de moviments i la seva distribució El pla d’una obra d’aquest gènere, tal com quedà establert en la música d’A Corelli, és lent-ràpid-lent-ràpid l' adagio inicial és sovint seguit per un moviment ràpid d’escriptura fugada, mentre que els dos darrers temps s’acosten sovint al caràcter d’una sarabanda i una giga, respectivament o una altra parella de dansa lenta i ràpida Existeixen també sonate da chiesa en tres moviments, de manera que la distinció respecte…
simfonia concertant
Música
Gènere orquestral desenvolupat durant les dècades anteriors i posteriors al canvi del segle XVIII al XIX, caracteritzat per la barreja dels llenguatges simfònic i concertant.
Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
amalgama
Música
Tipus de metre irregular consistent en la barreja d’unitats heterogènies.
Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps un de tres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina