Resultats de la cerca

És l’única orquestra de cambra estable de Londres, i des de la seva fundació només ha tingut tres violinistes concertinos Emanuel Hurwitz, Kenneth Sillito i José Luis García Asensio Fins el 1960 no prengué definitivament el nom d’English Chamber Orchestra, i des de l’any següent actua regularment al Festival d’Aldebourg El 1985, per primera vegada en la seva història, acceptà la presència d’un director permanent, el britànic Jeffrey Tate En la seva trajectòria ha destacat la relació concertística i discogràfica amb Benjamin Britten, Raymond Leppard, Daniel Barenboim, Murray…

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que…

A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Es desconeix on tingué lloc la seva formació musical Organista de la catedral de Sigüenza, obtingué el càrrec d’organista de la catedral de Toledo el 16 de desembre de 1677, però en prengué possessió el 19 de juliol de l’any següent, i hi romangué fins a la seva mort Es conserven poques obres seves, escrites per a orgue, tot i que hi ha notícies que compongué també per a veus i instruments

Estudià composició amb YA Papaioannou al Conservatori Hellènic d’Atenes entre el 1956 i el 1961, i prosseguí la seva formació a la Musikhochschule de Munic amb Günter Bialas, on prengué contacte amb la música electrònica Fundador, el 1967, del Grup Hellènic de Música Contemporània d’Atenes, és autor d’una obra d’amplis i variats registres que denoten influències de procedència diversa, des de B Bartók fins a K Penderecki El 1964 guanyà el Premi Richard Strauss Ciutat de Munic i el 1966 el Premi Ciutat de Stuttgart pel seu Concert per a violí

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics

Fou deixeble del pare M López a Montserrat Director de l’escolania montserratina, impulsà canvis en la seva reglamentació i procurà l’actualització de l’instrumentari de la capella de música tot adquirint, entre altres, violins, flautes travesseres i oboès Així mateix, gràcies a aquesta iniciativa, el 1734 l’orguener Antoni Boscà construí un orgue per a l’acompanyament de la capella El 1738, Esteve prengué una part molt activa en la renovació de l’orgue major del temple Entre els seus deixebles hi hagué el pare Antoni Soler De Benet Esteve es conserven algunes obres a l’arxiu del…

Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces