Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Jurij Sergejevič Kasparov
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Moscou, on fou alumne de M Culaki i E Denisov El 1985 guanyà el premi del Concurs de la Unió de Compositors, per la seva Simfonia núm1, "Guernica" , i el 1989 guanyà el Guido d’Arezzo amb Ave Maria Si bé al començament s’adscriví a un corrent quasi clàssic dins el llenguatge postserial, posteriorment ha anat eixamplant les possibilitats combinatòries, tant tímbriques com estilístiques Amb la microsimfonia Gènesi 1989, l’estructura deixà pas a la textura, com en el Concert per a oboè 1988 Com a compositor ha anat concentrant la seva obra en petits conjunts de cambra…
Ferde Grofé
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Passà la infantesa a Califòrnia, i del 1900 al 1902 visqué a Leipzig Tocà la viola amb l’Orquestra Simfònica de Los Angeles entre el 1909 i el 1919, activitat que compaginava, a San Francisco, amb feines en sales de cinema, teatres de vodevil i cabarets, i amb conjunts de ragtime El 1917, i fins l’any 1933, fou contractat per Paul Whiteman com a arranjador, la qual cosa el convertí en una de les figures capdavanteres del jazz simfònic de l’època per la seva capacitat de barrejar la complexitat de la música clàssica amb els ritmes sincopats de les orquestres negres Es feu cèlebre…
opera seria
Música
Al segle XVIII, tipus d'òpera en què es prescindia dels personatges còmics abans habituals, descartats per llibretistes i compositors en nom del bon gust literari.
Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…
Dolly Parton
Música
Cantant, compositora de country-pop i actriu nord-americana, de nom complet Dolly Rebecca Parton.
Filla d’una família de grangers, aconseguí projectar la música country en l’àmbit internacional, a base de barrejar-la amb elements pop Fou aclamada per crítica i públic durant els anys setanta i vuitanta, amb temes com Dumb Blonde 1966, Joshua 1971, I Will Always Love You 1974, Here You Come Again 1977 i 9 to 5 1980, tema principal de la pellícula Nine to Five , de Colin Higgins, que protagonitzà juntament amb Jane Fonda i Lily Tomlin, i amb el qual debutà en el cinema, i cantant amb Kenny Rogers el clàssic dels Bee Gees Islands in the Stream 1983, que en català versionà Tomeu…
Xatrac gros
Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del…
Pinsà mec
El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns…
nota
Música
Signe gràfic que representa un so musical.
Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…
Llucareta
La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…
Reietó
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…