Xatrac gros

Sterna caspia (nc.)

Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies; això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar. Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals. A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma regular, al delta de l’Ebre, indret que constitueix l’enclavament més adient per al xatrac gros de tota la costa dels Països Catalans. Al País Valencià les observacions són escasses; ha estat citat de pas a la costa de València i a les salines de Santa Pola, per la qual cosa és un ocell rar. Malgrat tot, evidentment, tant al Rosselló com a tota la ribera mediterrània de les nostres terres, aquests xatracs passen regularment, si bé en nombre escàs. És més lógic, si més no, que es tracti d’un ocell veritablement rar i irregular a les Balears, on solament es coneixen 6 citacions, totes elles a Mallorca.

Al delta de l’Ebre, el xatrac gros sobrevola a poca alçada les platges, els arenals i les llacunes, i es posa sovint al terra, sense allunyar-se mai gaire de la costa. No sol barrejar-se més que amb els seus congèneres, i a les joques de gavines i xatracs resta relativament aïllat. Mai no han estat vistos més de 10 exemplars junts, la qual cosa dóna una idea de la seva escassetat, i és més freqüent de veure individus solitaris o en petits grups.

La fenologia del pas obtinguda al delta pot ésser aplicada a tot el litoral dels Països Catalans: els primers ocells es veuen el març (6 citacions); l’abril acull el més gran nombre d’exemplars en pas primaveral (12 citacions), que disminueix fortament el maig (dues citacions); és excepcional a l’estiu: el juny (una citació) i el juliol (dues citacions). El pas tardorenc és més dilatat i important, i té lloc entre l’agost (12 citacions) i el setembre (11 citacions), amb molt pocs ocells l’octubre (3 citacions), i àdhuc el novembre (5 citacions). Cal fer esment d’una observació hivernal el desembre, al Rosselló.