El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns. Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut. Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional. Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els mesos d’abril-maig, i fins i tot, ocasionalment, al començament de juny. Com els pinsans comuns migradors, se’l pot trobar per tot tipus de conreus, erms i d’altres comunitats ruderals. Aquesta forta tendència que té a casa nostra d’associar-se amb el pinsà comú fa que moltes vegades comenci la migració quan l’inicien els pinsans, malgrat ser un migrador més tardà.
A Catalunya, la proporció de sexes afavoreix clarament les femelles (sobre 115 exemplars anellats, el 60% ho eren). En pujar cap al N d’Europa aquesta proporció fa el tomb i hi comença a haver més mascles. A Finlàndia, així, el nombre de femelles hivernants és ja tan sols del 25%. Aquest gradient és degut al fet que les femelles són subordinades als mascles. En general, tot ocell tendeix a desplaçar-se durant la migració el mínim possible, ja que tot moviment d’aquest tipus comporta una despesa energètica i un risc considerable. Com més al N, menors són els recursos aprofitables i major és la competència; per això les femelles, en ser subordinades i, per tant, menys competitives, han d’optar per invertir en una migració més llarga que les porti a zones més riques. Aquesta dinàmica, però, és variable d’any a any. Si la producció de faig (Fagus sylvatica) al centre i al N d’Europa és abundant, el pinsà mec es queda a hivernar, aprofitant-lo, més cap al N. Si l’aliment s’exhaureix, comença a deambular novament, de manera que de vegades es poden veure moviments de pinsans mecs fins i tot el gener o el febrer. I si l’aliment al centre d’Europa és escàs, ens arribaran, per tant, molts més exemplars. S’ha de dir, a més a més, que a Europa existeixen dos tipus de poblacions: una que hiverna per sota dels Alps, i una altra que ho fa per sobre d’aquests; la primera és migradora regular, mentre que la població més nòrdica es caracteritza per canviar cada any de quarters d’hivernada i per realitzar irrupcions en massa, de les quals les més importants que ens han arribat varen ser potser en 1975-76, 1980-81 i, potser també, 1981-82.