Resultats de la cerca

Inicià els estudis de llaüt, quan ja tenia més de vint anys, a la Guildhall School de Londres, on rebé també lliçons de cant Havia estat deixeble de Julian Bream i fou un dels membres fundadors del Julian Bream Consort Collaborà també amb l’Early Music Consort Compaginà l’activitat concertística, caracteritzada per les nombroses aparicions a Europa i els EUA, amb la recerca musicològica Fruit d’aquesta recerca foren diverses edicions de música antiga, principalment d’obres del Barroc anglès, i altres estudis sobre el llaüt Collaborà amb Alfred Deller en l’enregistrament d’un disc de cançons…

Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671 Posteriorment,…

Filla d’un pastor protestant, estudià amb M Arne i feu la seva primera aparició pública a l’Aungier Street Theatre de Dublín el 1743 Posteriorment es traslladà a Londres, on debutà el 1745 al Drury Lane Theatre amb l’obra d’Arne The Temple of Dullness Al cap de dos anys ingressà en la companyia del King’s Theatre londinenc, on tingué ocasió d’interpretar les òperes de GF Händel, compositor que més tard sollicità la seva participació com a segona soprano en les temporades d’aquest teatre Dotada d’una veu més aviat propera a la tessitura de mezzosoprano, tot i ser presentada com a…

Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques Treballà a l’École des Hautes Études 1906-33, com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí 1917-32 la Societat Francesa de Musicologia El 1919 succeí a A Lavignac com a editor de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti études d’histoire et d’esthétique París…

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski…

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…

Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…

Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí de Mediona…

Es tracta d’un tipus de música jamaicana de ritme sincopat, on destaca la secció rítmica i els vents Nasqué al final dels anys cinquanta a Jamaica, fruit de la mescla del mento , un estil autòcton, i el rhythm-and-blues nord-americà Al principi, les lletres tractaven del tema del gangsterisme, i entre els seus principals intèrprets hi havia Skatalites, Laurel Aitken, Prince Buster, Desmond Dekker, Toots & the Maytals i Bob Marley Al final dels setanta, l' ska fou recuperat per un seguit de grups anglesos, com Specials, Madness, Selecter i The Beat, amb un fort contingut antiracista L' ska…

Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció de R Wagner…