Resultats de la cerca

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà diferents…

Després d’haver estudiat música amb diferents mestres a la seva ciutat, es traslladà als Estats Units per ampliar la seva formació a la Hamline University de Saint Paul Minnesota, on fou alumne de K Gaburo composició, L Hiller música electrònica i D Sanders piano El 1962 participà en els Cursos d’estiu de Darmstadt i retornà al seu país Impartí classes a l’Escola de Música de Reykjavík, on establí un departament de teoria i composició També treballà com a pianista, crític i comentador a la Ràdio Islandesa Fou secretari i director de la Societat de Compositors Islandesos i…

Començà a tocar quan tenia onze anys i al cap de poc temps debutà a Nova Orleans El 1911 formà una orquestra en la qual tocaren els millors músics de la ciutat, entre ells King Oliver i Louis Armstrong L’any 1919 deixà Nova Orleans i anà a Los Angeles, on liderà diversos grups El 1925 arribà a Chicago, i els anys següents participà en algunes de les sessions de gravació més importants de l’època, amb King Oliver, Louis Armstrong i Jelly Roll Morton El 1930 s’establí de nou a Los Angeles, però el 1933 abandonà temporalment la música i treballà com a granger i com a funcionari de ferrocarrils…

El seu pare i el seu germà gran foren els fundadors d’una coneguda empresa dedicada a la fabricació de material esportiu La seva mare, que cantava i tocava el piano, despertà el seu interès per la música Començà els estudis de violí amb Ulpiano Chiti a Florència i els prosseguí amb Juan Buitrago als EUA Es perfeccionà al Conservatori de París i debutà en aquesta ciutat interpretant el Concert en si menor , de C Saint-Saëns El mateix compositor l’acompanyà en un dels seus concerts a Florència El 1908 retornà als EUA, on es presentà en un concert amb la Simfònica de Nova York,…

Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions…

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres…

Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…

Nascut en el si d’una família de músics, rebé del seu pare les primeres classes de piano i violí L’any 1900 inicià els seus estudis al Conservatorio de Buenos Aires, i el 1908 els perfeccionà a la Schola Cantorum de París En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Romania, i es veié obligat a romandre al país, on desenvolupà una gran activitat musical L’any 1919 acabà la carrera a París i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis L’any 1921 retornà a l’Argentina i exercí d’intèrpret i docent al Conservatori i a l’Instituto Nacional de Ciegos Com a intèrpret…

Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és…