Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
batent
Música
Peça sobre la qual recolzen els martells dels instruments cordòfons de teclat quan la tecla ha retornat al seu punt de repòs.
Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla
càpsula
Música
En alguns aeròfons, element que protegeix la llengüeta.
Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta El cas més representatiu és el del cromorn , en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques En els flageolets , hom anomena càpsula una recambra situada abans del canal en la…
Ricordi
Música
Societat editora de música italiana.
El fundador, Giovanni Ricordi Milà 1785-1853, antic violinista i director d’orquestra, anà a Leipzig a aprendre les tècniques d’impressió de Breitkopf & Härtel En tornar 1808 fundà a Milà una empresa per a l’edició de partitures El 1811 fou designat editor del conservatori de la ciutat, i el 1814, de la Scala Heretà l’empresa el seu fill Tito Ricordi Milà 1811-1888, que a les sucursals italianes establertes pel seu pare sumà les que obrí a Londres 1875 i París 1888, a més d’absorbir diverses editorials italianes La casa passà al seu fill Giulio Ricordi Milà 1840-1912, també…
flageolet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una petita flauta de bec amb un nombre variable de forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part superior i dos en…
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…
Jules Émile Frédéric Massenet
Música
Compositor francès.
Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…
La ciutat de Tortosa
Art gòtic
Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…
La capella reial de Santa Àgata de Barcelona
Art gòtic
Capçalera de la capella Reial de Santa Àgata de Barcelona Els anys del regnat de Jaume II són, en molts aspectes, un dels punts culminants de la Catalunya medieval És un període d’enfortiment de l’autoritat del monarca, que va emprendre un ambiciós programa de renovació dels seus palaus En el de Barcelona, Jaume II decidí bastir-hi una capella, inicialment i fins al segle XVII sota l’advocació de Santa Maria Les obres van començar vers el 1302 i eren pràcticament enllestides del tot el 1311 Als murs de l’església hi ha esculpits molts escuts amb les armes reials, i a l’absis poligonal es…
L’arquitectura gòtica secular en la seva configuració i tipologies
Art gòtic
L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…