Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
peu
Música
Secció extrema inferior del tub d’alguns aeròfons que no acaben en un pavelló, en la qual la variació del diàmetre interior és molt petita.
Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes
to
Música
Segment de tub metàl·lic que s’afegeix al tub principal d’alguns instruments aeròfons de broquet per a ajustar-ne l’afinació absoluta a una tonalitat concreta.
L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant
capsa de música
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat que reprodueix peces musicals mitjançant una pinta de làmines metàl·liques afinades que vibren en ser pinçades per les pues d’un cilindre giratori (corró), accionat per un mecanisme de rellotgeria.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb…
trombó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…
Les drassanes de Barcelona
Art gòtic
Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills fets d’…
Pere de Santjoan
Art gòtic
Misericòrdia del cor de la catedral de la Seu d’Urgell Correspon a la cadira del comte d’Urgell S’hi veu una figura híbrida filant i un jove que flanquegen una figura semiajupida que fa com si aguantés el seient Pere de Santjoan va contractar el cor el 1410 © IAAH/AM Una embosta de dades documentals i algunes obres permeten situar el mestre picapedrer i imaginaire Pere de Santjoan a bona part de les principals fàbriques escultòriques catalanes de l’entorn del 1400 D’origen picard, no és un…
L’esplendor de l’orfebreria gòtica catalana
Art gòtic
Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…
El vidre d’ús i de prestigi
Art gòtic
La historiografia Copa de vidre esmaltat, d’autor anònim Aquesta copa de vidre decorada amb esmalts mostra l’alta qualitat que van arribar a assolir les produccions de vidre catalanes durant la baixa edat mitjana Es tracta d’un objecte de gran luxe, que cal datar probablement vers els darrers anys del segle XV És una copa amb un dipòsit de parets atrompetades i una base plana, unida al peu per un nus esfèric lleugerament aplanat Hispanic Society of America, Nova York, núm Inv 59038 L’interès per les arts del vidre a Catalunya té l’origen els anys setanta del segle XIX, en…