Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
baix
Música
Cantant masculí amb la veu més greu de totes, amb una extensió del fa1 al mi3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En…
baix
Música
En un conjunt de parts o veus, la més greu.
Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des…
baix
Música
La tessitura més greu.
Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura,…
baix elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada (semblant a la guitarra elèctrica), de tessitura greu i so amplificat electrònicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon electromecànic N’hi ha de dues menes, els que tenen caixa de ressonància, o semiacústics, i els de cos massís En aquest darrer cas, com que no ha de servir de caixa de ressonància, el cos pot tenir la forma més convenient per a ser manejat amb facilitat i pot ser construït amb materials molt diversos fusta, resines sintètiques, fibra de carboni, etc Generalment, tenen quatre cordes metàlliques, afinades en mi1, la1, re2 i sol2 Es tracta de la mateixa afinació que la del contrabaix, és a dir, una octava més greu que les quatre cordes greus de la…
baix xifrat
Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que…
baix fonamental
Música
Baix teòric que descriu l’enllaç de les fonamentals (fonamental) d’una successió d’acords.
Es tracta d’una eina d’anàlisi introduïda per JP Rameau amb la finalitat d’identificar els salts entre fonamentals allà on aquesta nota sigui sobreentesa o allà on els acords estiguin invertits ja que, en aquests casos, la nota del baix no coincideix amb la fonamental Gràcies a aquest baix es pot controlar la consistència dels enllaços de fonamental, base, segons Rameau, de la consistència harmònica
baix continu
Música
Línia ininterrompuda del baix instrumental que s’estén durant tota l’obra, d’on en prové la denominació, sobre la qual un instrument polifònic estructura la seva realització, en les obres compostes, aproximadament, des del 1600 fins al 1770.
A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del …
baix murky
Música
Tipus d’acompanyament utilitzat en obres per a teclat durant el Classicisme, que consisteix a presentar un disseny d’octaves trencades en el baix.
N’és un famós exemple el primer moviment de la sonata núm 8, opus 13, Patètica de Beethoven Sovint el baix murky s’escriu amb el signe d’abreviació anomenat brillenbass S’ha suggerit que el nom pot derivar d’una dansa originària de la localitat polonesa de Murka L van Beethoven Sonata per a piano núm 8 en do m , op 13, I © Fototecacat/ Jesús Alises
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina