Resultats de la cerca

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments discogràfics…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…

Fill d’un editor, de jove s’interessà per la pintura i començà a estudiar piano Fou alumne de S Giner i de M Penella, mestres que marcaren la seva carrera compositiva Participà activament amb el periodista, poeta i polític Teodor Llorente en la societat Lo Rat-Penat, entitat cultural creada el 1878 per a la difusió de les idees de la Renaixença Se’l considera un dels compositors valencians més actius de la Renaixença valenciana Compongué més de vuitanta sarsueles, entre les quals Coses de la terreta , El presidiari o Carceleras , la darrera de les quals tingué molta acceptació en la seva…

Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a compositor gaudí de…

Vida Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d’una família d’argenters barcelonins, a l’edat de sis anys ingressà a la dita capella, on molt probablement rebé les beceroles musicals del mestre de capella Pasqual Fuentes Per un breu temps fou organista d’Alacant El 1776 anà a Madrid, on debutà com a compositor d’obres escèniques la primera òpera, I due avari , i poc després la sarsuela La madrileña o El tutor burlado , que remodelà més tard com a òpera italiana a Il tutore burlato Probablement a Bolonya completà la formació musical amb el pare…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la Simfònica de…

Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme musical representà…

Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates  El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…