Resultats de la cerca

Exemple de salmòdia responsorial, fou anomenat en llatí responsorium graduale , o simplement graduale , per tal com era entonat per un cantor que es collocava a les grades gradus de l’ambó El seu text acostuma a ser un salm i la seva melodia, basada molt sovint en algun dels antics modes autèntics, sol ser molt melismàtica Originàriament, abans de tornar al versicle es repetia la resposta, pràctica que caigué en desús a partir del segle VIII

A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans…

Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns ofertoris com els…

Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot…

Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i en ritme de…

Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…

Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibilla , del segle XIII Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes…

Sorgí a mitjan segle XIX en alguns pobles d’Andalusia a partir de les restes de la cultura tradicional i sota la influència del Romanticisme i el nacionalisme musical Es tracta d’una singular manifestació subcultural de la bohèmia andalusa, que es caracteritzava per la seva particular parla, manera de vestir, comportament i psicologia, tot plegat relacionat amb el món dels gitanos i el gitanisme de l’època La inclusió del flamenc en el gènere de cants i balls andalusos es generalitzà cap al 1865, moment en el qual la crisi econòmica feu tancar molts teatres, i la música tradicional d’…