Resultats de la cerca

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat…

Pioner en l’edició de música antiga, la seva aportació al procés de redescoberta de la música anglesa d’aquesta època fou molt destacada Com a compositor, escriví sobretot obres per a veu i piano El seu llenguatge mostra influències de F Delius i Bernard Van Dieren Saudades , 1916-17, cicle de cançons També hi és present l’influx de la música de l’època isabelina, especialment en les cançons As ever I saw 1917 i Sweet content 1918-19, així com elements de la cançó popular, visibles a Captain Stratton’s Fancy 1921 La seva obra mestra és el cicle de cançons The Curlew 1922, per a…

Nen prodigi, començà a compondre a sis anys d’edat De jove estudià amb B Britten i E Lutyens 1970-74, i més tard, a la Universitat de Cambridge 1972-75, on fou deixeble de R Holloway, i a la d’Oxford 1975-76 Fou cap del departament de composició a la Guildhall School of Music el 1990 i el 1998 ocupà el mateix càrrec a la Royal Academy of Music A Schönberg, E Carter i P Boulez l’han influït en el gust per les textures musicals complexes, fet palès en l’obra Simfonia de cambra el Cercle de la Llum 1985-86 Amb el temps, però, ha evolucionat cap a un llenguatge més tonal Les seves estructures…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània El 1923 s’installà a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L Dallapiccola, O Messiaen, B Bartók, I Stravinsky i S Prokof’…

Des de la seva infantesa compartí amb el seu germà Felix l’interès i el talent excepcional per la música Encara que els respectius matrimonis impediren que els dos germans es continuessin veient amb freqüència, la influència que cadascun tenia en l’altre fou sempre molt important Si bé al començament fou Felix qui era sota l’influx de Fanny, en esdevenir aquest un músic de fama mundial fou la germana qui depengué de les seves opinions Encara que ell l’animava a compondre, no considerava que les seves obres haguessin de ser publicades Escriví unes 500 obres per a piano, veu, cor,…

Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini En copià bona part de la collecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome 1854 A partir del 1856…

Es tenen poques dades sobre la seva biografia Diverses fonts afirmen que fou alumne de JS Bach i també del seu fill gran, WF Bach Segons JN Forkel, JS Bach compongué per a ell les famoses Variacions Goldberg 1741, obra de referència dins la música per a clavicèmbal Aquest fet, però, ha estat sovint posat en dubte El 1751 succeí G Gebel en qualitat de músic de cambra de la capella del comte H von Brühl, al servei del qual es mantingué fins a la seva prematura mort A més d’un reconegut virtuosisme al clavicèmbal, compongué dues cantates per a cor i orquestra, sonates, concerts i vint-i-quatre…

Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…

Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915 Molt influït…