Resultats de la cerca

Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en général et…

Estudià física i geografia a Heidelberg, Berlín i Kiel Viatjà a Amèrica per desenvolupar treballs cartogràfics a la regió inuit, i allà es despertà el seu interès per l’etnologia De retorn a Berlín, se sentí atret pels mètodes de l’antropologia i l’estudi de la música d’altres cultures, i retornà a l’Amèrica del Nord per investigar els pobles indis El 1888 començà a donar classes a la Universitat de Clark i, del 1899 i al 1937, a la de Columbia Els seus treballs foren capdavanters en l’estudi de les tradicions orals i serviren de model a altres recerques etnomusicològiques

Deixeble de K Jeppesen al Conservatori de Copenhaguen 1943-46, més tard es traslladà a París, on estudià amb N Boulanger i O Messiaen De retorn a Copenhaguen treballà com a crític musical Si bé les seves primeres obres es mostren fortament influïdes per C Nielsen i B Bartók -influències que dissolgué en un llenguatge serialista-, a la dècada dels seixanta la seva música reflectí les seves recerques en el camp de l’etnomusicologia Estudià la música grega i del golf Pèrsic, i impartí classes d’etnomusicologia a les universitats de Lund i Copenhaguen L’obra A l’inconnu 1962, per a veu i tretze…

Estudià història i geografia, i després musicologia a les universitats de Praga i Berlín Entre els seus mestres cal destacar J Wolf, H Kretzschmar i K Stumpf Des del 1921 ensenyà musicologia a la Universitat de Brno, on formà la primera generació de musicòlegs També fou crític i director d’orquestra Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat pels nazis i morí en el camp de concentració de Terezín Les seves recerques aportaren una nova visió en el que era el principal interès de la musicologia txeca l’emigració dels músics txecs i la seva participació en l’origen de la forma sonata…

Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic en l’anàlisi…

Llicenciat en dret, estudià composició amb F Schreker 1912 i VAR Novák 1919 i musicologia a la Sorbona i la Universitat de Viena, centre on es doctorà el 1925, i fou deixeble de N Pirro i G Adler Director assistent de l’Òpera Estatal de Berlín 1926-27, més tard fou professor de musicologia a les universitats de Zagreb 1928-39 i Illinois 1955-63, i professor assistent a les de Pittsburgh 1964-65 i Califòrnia 1967 Fou membre corresponent de l’Acadèmia Iugoslava de les Ciències i tingué diversos càrrecs en la Societat Americana de Musicologia Destacà per les seves recerques sobre les fonts de la…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal entre el 1946 i el 1950 i prosseguí els seus estudis al Conservatori de Música de Moscou Membre de l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou entre el 1968 i el 1970, les seves recerques en el camp de la música electroacústica són les que li han donat fama en l’àmbit europeu Interessat en un primer moment en la utilització de material melòdic popular, la seva obra evolucionà posteriorment cap al serialisme i els mètodes aleatoris L’experimentació tímbrica, l’ús de mitjans electrònics i les tècniques poc convencionals a l’hora de tocar els…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació rebuda,…

Estudià dret, arquitectura i literatura i es dedicà professionalment a l’advocacia Fou un gran afeccionat a la música i participà en un gran nombre d’iniciatives musicals de tot tipus, com The Academy of Ancient Music 1743 i The Madrigal Society 1748 Mantingué relacions i collaborà amb alguns dels millors compositors actius a Anglaterra en aquell moment, com Georg Friedrich Händel, John Stanley i William Boyce Després de casar-se i d’heretar una gran fortuna abandonà la seva carrera com a advocat i es dedicà a formar una gran collecció de música manuscrita i impresa L’any 1776 publicà els…