Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Ernst Florenz Friedrich Chladni
Música
Físic acústic alemany d’origen hongarès.
Estudià dret i medicina a Leipzig, però es decantà cap a la física i dedicà la seva vida a l’estudi del so Se’l considera un dels pares de l’acústica Destacà pels seus treballs sobre la transmissió del so i la seva velocitat a través dels cossos sòlids Recorregué Europa fent conferències sobre acústica, a més de demostracions públiques dels seus descobriments Inventà dos instruments, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de vidre Els seus instruments i experiments despertaren admiració arreu del continent europeu i cridaren l’atenció de l’Acadèmia de Ciències de París Escriví…
tapat
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla rematat per una tapa mòbil.
De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar…
Niehoff
Música
Família flamenca d’orgueners activa al llarg del segle XVI i principi del XVII.
Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…
Joseph Gabler
Música
Orguener alemany.
Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare A partir del 1719 ho feu en el d’A Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G Geissel, JAI Will, JJ Dahm, A Onimus i J Onimus Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen 1729-33, amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten 1737-50, amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche de Bregenz…
cadireta
Música
Cos d’orgue instal·lat darrere l’esquena de l’organista, amb caixa pròpia i salmer independent.
És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un orgue sense…
Òpera de Viena
Música
Principal teatre d’òpera de Viena, inaugurat el 1869 -amb Don Giovanni, de W. A. Mozart, en alemany- sota el nom de Hofoper o Oper am Ring.
Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…
Gerhard Grenzing
Música
Orguener alemany establert al Papiol (Baix Llobregat).
Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…
Teatro Colón de Buenos Aires
Música
Teatre d’òpera de Buenos Aires, el més famós de l’Amèrica del Sud i un dels edificis més destacats de la ciutat.
El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…