Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
chanson
Música
Cançó polifònica profana, de caràcter líric, cantada bàsicament en francès, que es desenvolupà al llarg de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…
catch
Música
Composició vocal, en forma de cànon a tres veus -generalment masculines, a l’uníson o a l’octava-, molt popular a Anglaterra entre els segles XVI i XVIII.
Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort 1658 Entre…
canzone
Música
Al Renaixement italià, breu composició vocal de caràcter profà i arrel popular.
Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca flexibilitzà a…
canti carnascialeschi
Música
Terme genèric que abraça diferents tipus de cançons polifòniques, com ara les anomenades mascheratas, carri i triomfi, interpretades a les festes de Florència entre el final del segle XV i l’inici del XVI.
Aquesta mena de peces s’interpretaven durant les festes de carnaval i, també, a les del Calendimaggio 1 de maig i Sant Joan, patró de Florència
chace
Música
Composició vocal francesa a tres veus del segle XIV de temàtica relacionada amb la caça.
Molt semblant a la caccia italiana, es tracta igualment d’un cànon, però en la chace les tres veus són canòniques Se n’han conservat molt pocs exemples En el Llibre Vermell de Montserrat hi ha tres peces d’aquest tipus que reben el nom de caça G Machaut denominava chace les seccions canòniques del seu lai a tres veus Je ne cesse de prier
caccia
Música
Composició vocal, originàriament a tres veus, que es començà a practicar a l'ars nova italiana.
A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans compositors del segle…
ballata
Música
Cançó profana que sorgí a Itàlia durant la segona meitat del segle XIII i que s’emprà fins al segle XV.
D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…