Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
conga
Música
Instrument de percussió afrocubà, emprat en l’acompanyament de danses llatinoamericanes, especialment la conga, d’on li ve el nom.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre
música luterana
Música
Música pròpia de l’Església reformada fundada per Martí Luter (Reforma).
Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació íntima del fidel…
colissa
Música
Secció extensible d’alguns aeròfons formada per dos tubs concèntrics hermèticament encaixats, que es poden desplaçar l’un dins de l’altre.
S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot produir un…
concert
Música
Del verb italià concertare, ’acordar’ o ’arribar a un acord’.
Michael Praetorius Syntagma musicum , 1618 assenyalà la relació del terme amb el seu significat llatí ’lluitar’ o ’confrontar’ Si bé aquesta explicació sembla reflectir amb més exactitud el significat modern de la paraula -obra que confronta un o més instruments solistes a l’orquestra-, és en el sentit de la primera com s’usà, majoritàriament, durant el segle XVII El terme començà a usar-se en sentit musical a Itàlia durant el segle XVI, referit a la conjunció d’efectius vocals o instrumentals heterogenis per a la interpretació d’una obra Exemple 1 - JS Bach Concert de Brandenburg núm 5 en…
schisma
Música
Mot llatí, adaptació del terme grec skhísma ('separació'), usat per H. Helmholtz (1821-1894) per a designar un interval musical d’uns 2 cents.
L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes
comèdia madrigal
Música
Mot emprat modernament per a descriure una variant molt desenvolupada del gènere madrigalesc sorgida a Itàlia al final del segle XVI.
En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…
combo
Música
Terme derivat de la paraula anglesa combination, emprat, de manera poc freqüent, per a designar una formació petita de jazz, d’uns nou components com a màxim, tot distingint-la de l’orquestra o big band.
La manera més habitual de referir-s’hi és amb els mots grup, grup petit o conjunt Als Països Catalans, algunes escoles de música moderna fan servir el terme per a indicar les classes de pràctica en grup
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
collegium musicum
Música
Terme que designa les associacions d’afeccionats a la música sorgides a l’Europa germànica durant els segles XVI i XVII.
S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats…
clarí
Música
Dit del registre més agut i cantable de la trompeta natural barroca.
El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així, els…