Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
música eslava
Música
Música pròpia dels pobles eslaus que habiten Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària, Polònia, Croàcia, Eslovènia i Iugoslàvia.
música escandinava
Música
Música pròpia dels països pertanyents a la branca septentrional de les llengües germàniques, Noruega, Suècia, Dinamarca i Islàndia.
Per a alguns estudiosos, inclou també la música de Finlàndia que, bé que lingüísticament pertany al grup finoúgric, ha estat històricament molt vinculada a Suècia
equisonància
Música
Consonància absoluta entre dos sons, que l’oïda interpreta com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota, com també les notes enharmòniques per exemple, do♯ i re♭
entrada
Música
En la interpretació d’una peça, moment en què comença o recomença (després d’una pausa) una veu o part.
Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
loco
Música
Paraula italiana ('lloc') que apareix en la partitura per a indicar la tornada al registre real, assenyalat per les notes escrites, després d’un fragment en el qual aquestes s’han transportat a l’octava alta o baixa.
música de l’Havana
Música
Música desenvolupada a l’Havana.
Les pràctiques musicals europees arribaren a l’illa amb retard, per comparació a altres països llatinoamericans Tot i això, el 1605 es té la primera notícia d’un mestre de la capella de la catedral, Gonzalo de Silva, i, de final de segle, es coneix el Colegio de San Ambrosio, que inicià l’activitat de formació musical Al segle XVIII s’hi creà la capella musical de la Real y Pontificia Universidad de La Habana i, l’any 1776, s’hi inaugurà el Teatro Coliseo, preludi de la gran importància que havia de tenir la ciutat al segle següent, amb la difusió de l’òpera El segle XIX es caracteritzà per…