Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Pedro Albéniz y Basanta
Música
Pianista, pedagog, organista i compositor castellà.
Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…
,
Mateo Albéniz
Música
Compositor i clavecinista basc.
Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción metódica,…
,
Antoni Alberdi i Aguirrezábal
Música
Orguener i compositor basc.
Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia…
,
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també orguener i…
,
Armand de Fluvià i Vendrell
Música
Pianista i compositor.
Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Luciano Pavarotti

Luciano Pavarotti
© Atitlan.com
Música
Tenor italià.
De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal 1955 i posteriorment es traslladà a Màntua Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo La bohème El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món debutà al Teatro alla Scala 1965 esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964 cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York etc Actuà diverses…
,
John Nicholas Maw
Música
Compositor anglès.
Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …
Nigel David Rogers
Música
Tenor anglès.
Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del repertori barroc…
Jean Fonda
Música
Nons amb què és conegut el pianista francès Jean-Pierre Fournier.
Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d’alguns dels…
Werner Hollweg
Música
Tenor alemany.
De primer havia orientat la seva carrera cap a les finances, però el 1958 decidí dedicar-se al cant Estudià a Lugano, Munic i Detmold i debutà el 1962 amb la companyia de l’Òpera de Cambra de Viena Entre el 1963 i el 1967 cantà al Teatre Municipal de Bonn Posteriorment es presentà amb èxit al Maggio Musicale Fiorentino, a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg El 1981 interpretà el paper principal d' Idomeneo, re di Creta de WA Mozart en la versió discogràfica dirigida per N Harnoncourt, que també confià en ell per a la posada en escena del 1988 de Die Fledermaus 'El ratpenat', de J…