Resultats de la cerca

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona

Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes

Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al català

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R…

Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau…

Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar…