Resultats de la cerca

Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir…

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…

Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson, Sonny Stitt i Blue…

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil musical és…

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B Edwards 1964…

Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a partir del 1968…

Feu els estudis musicals al Conservatori de París i, entre el 1908 i el 1928, formà part de diversos quartets de cambra com el Capet, del qual fou segon violí Aquest any fundà el Quartet Hewitt, i en fou primer violí fins el 1948 Installat a Cleveland, als EUA, formà el quartet Cleveland i impartí lliçons a l’Institute of Music de la ciutat El 1934 retornà a França, on fou nomenat professor del conservatori americà de Fontainebleau El 1939 fundà una orquestra de cambra amb la qual interpretà fonamentalment repertori barroc i clàssic, amb què contribuí a la…

Començà els seus estudis l’any 1947 amb J Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M Pritsch i V Ascone Més tard S Bourdillon i G Santórsola esdevingueren els seus mestres També fou alumne de C Estrada al Conservatorio de Montevideo El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V Giannini i A Copland a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1958, direcció orquestral amb A Dorati a Minneapolis 1958-60 i direcció amb P Monteux a Maine Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica 1960-62, ajudant de director de l’Orquestra Simfònica Americana a…