Resultats de la cerca

Començà els seus estudis el 1829 a l’Escola de Música de Marsella, on romangué fins que el 1839 fou enviat a Alger per a treballar en tasques administratives amb el seu oncle Allí inicià la seva activitat com a compositor el 1847, any en què escriví una missa en ocasió de l’estada del duc d’Aumale a la ciutat Llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i tornà a París el 1848, on perfeccionà la formació musical amb la seva tia Louise Farrenc Les composicions d’aquella època són basades en temes exòtics Le sélam, symphonie orientale 1850 i les òperes Sacountalâ 1858 i La statue 1861 El…

Estudià composició a la Universitat de Manchester, i orgue, clarinet i piano al Royal Manchester College of Music Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, acabà els seus estudis i el 1947 s’establí a Londres, on es guanyà la vida escrivint música per a l’escena, per a programes radiofònics i com a arranjador per a Arcadia and Mills Music Publishers i també treballà per a l’emissora pública BBC Les seves primeres obres són cançons i peces per a cor, però a partir del 1949 es dedicà exclusivament a la música lleugera per a orquestra Dedicat en exclusiva a la composició i la direcció des del…

Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G Bizet El 1859 guanyà el Premi de Roma Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l' Overture d’Arteveld , opus 10 1882 Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm 2 de L’Arlésienne i J Offenbach orquestrà els Les contes d’Hoffmann Fou professor de composició de C Debussy…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…

Les poques dades fefaents sobre la seva vida indiquen que estudià piano a Perpinyà Després es traslladà a París, i fou admès al conservatori d’aquesta ciutat, on estudià amb A Marmontel posteriorment, però, abandonà el centre i començà a sovintejar els ambients bohemis de cafès com el Guerbois, on fou membre de l’anomenat grup de Batignolles , o el Cafè de Bade, entre d’altres També participà en les vetllades del saló de Nina Callias -de nom Marie-Anne Gaillard de Villard-, on acudien destacats artistes contemporanis Molt conegut en els locals del Barri Llatí de París, Cabaner, però, començà…

Després d’estudiar a la Universitat de Liverpool, el 1889 entrà a treballar com a oficinista al Banc de Liverpool Durant els catorze anys que hi treballà, estudià i s’anà formant en moltes disciplines, com ara la música Des del 1889 collaborà en diferents publicacions amb articles de filosofia, literatura i, posteriorment, música Fou el crític musical anglès més cèlebre de la primera meitat del segle XX Destacaren les seves aportacions en el "Birmingham Daily Post" 1906-18, on apareixen les seves crítiques més brillants i intuïtives Alguns dels seus nombrosos escrits estan recollits…

Nasqué en una família amb tradició musical i de seguida es destacà pel seu domini del clarinet i el violí Molt aviat compongué petites marxes militars per a banda El 1903 es llicencià en matemàtiques i física a la Universitat de Lausana i es decidí a ampliar els estudis científics a la Sorbona de París En aquesta ciutat es matriculà al conservatori, on amplià el seu bagatge musical Conegué I Stravinsky, i posteriorment tingué un encontre decisiu amb Diaghilev a Ginebra, que li permeté dirigir l’Orquestra dels Ballets Russos, amb la qual viatjà als EUA A partir del 1915 compaginà la seva…

Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Pertanyent a una família d’editors d’origen alemany actius des de mitjan segle XIX, treballà a l’empresa familiar, primer com a aprenent i finalment com a soci 1902 El 1917 fundà el seu propi negoci, l’EC Schirmer, i es dedicà especialment a la publicació d’obres musicològiques i de colleccions musicals universitàries, com ara "Choral Repertory of the Harvard University Glee Club" Més tard, començà a publicar composicions de músics nord-americans del segle XX, entre els quals destaquen Howard Boatwright, Randall Thompson, Douglas Moore i Aaron Copland Quan morí, el negoci passà a mans del seu…