Resultats de la cerca

Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972

Estudià música als conservatoris de Boston i Leipzig Com a crític escriví en les principals publicacions especialitzades, entre les quals "Vox humana" i "Musical Herald" Fou editor del "Boston Courier" i, des del 1888, del "Boston Daily Advertiser" Fou redactor en cap de la University Encyclopaedia of Music El 1882 va ser nomenat cap del Departament de Teoria al Conservatori de Nova Anglaterra, on treballava des del 1880 Exercí la docència en diferents colleges de la mateixa ciutat El seu fill, Arthur Elson 1873-1940, escriví i edità diversos llibres sobre música i collaborà en el Diccionari…

Estudià música i cant a Roma, on el 1936 debutà com a Herald Lohengrin Després de la Segona Guerra Mundial, fou contractat a l’Òpera de Viena 1946, i dos anys més tard es presentà al Festival de Salzburg com a Fígaro Les noces de Fígaro i s’especialitzà en papers mozartians Entre el 1948 i el 1961 cantà a la Scala de Milà Es destacà en el repertori de G Puccini i G Verdi, i també en papers còmics d’òperes de G Rossini i G Donizetti Gran actor, actuà a les principals sales d’òpera europees i participà en nombrosos enregistraments El 1986 aparegué per última vegada al Gran Teatre del Liceu…

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà assíduament al…

Formada inicialment al Melbourne Conservatorium, el 1931, gràcies a una beca, ingressà a la Royal Academy of Music de Londres, on estudià composició amb R Vaughan Williams i piano amb A Benjamin Entre el 1936 i el 1938 tingué E Wellesz com a mestre a Viena, i N Boulanger, a París Residí als Estats Units entre el 1942 i el 1959, país en el qual donà a conèixer part de la seva obra compositiva, i el 1948 obtingué la nacionalitat nord-americana Es comprometé en nombroses iniciatives destinades a divulgar la nova música i a promocionar els compositors joves Exercí la crítica en el "New York…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un…

Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne de K Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times  1958-62 i el New York Herald Tribune  1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova York i Washington, per a les quals compongué música Fou fundador…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…

Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…

Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…