Resultats de la cerca

Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les aules Durant…

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua, azucarillos y…

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres destaquen Primeira…

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i Cors joves…

Estudià filosofia i literatura a la Universitat de Buenos Aires Parallelament inicià la recerca del folklore del seu país Al febrer del 1927 fou nomenat adscripto ad honorem del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia i començà el treball de camp Quatre anys més tard, en aquest centre es creà el Gabinet de Musicologia Indígena El 1933 inicià la seva tasca com a encarregat de folklore al departament de literatura de la Universitat de Buenos Aires Viatjà per moltes regions del seu país, i també per altres països llatinoamericans, recopilant melodies i danses populars Tots els…

Inicià els estudis amb la seva mare, Ada Cecchi, antiga deixebla de Marguerite Long Més tard els continuà al Conservatori de Música de París, on el 1965, juntament amb la seva germana Marielle , fou alumna de Lucette Descaves i posteriorment, sempre amb Marielle, estudià perfeccionament amb Jean Hubeau La trajectòria professional de Katia està gairebé totalment vinculada a la de la seva germana Marielle, amb la qual forma un dels duos de piano més prestigiosos de la segona meitat del segle XX El 1968 obtingueren el primer premi del Conservatori de París Han actuat arreu del món amb l’…

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid composició i virtuosisme de piano, abans de fer-ho a Viena direcció d’orquestra, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio  de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat També fou convidat a…

Vida Tot i que de formació bàsicament autodidàctica, rebé algunes lliçons de violí de Julio Francés i de composició d’O Esplà, a més dels consells de M de Falla Parallelament, feu la carrera de dret Membre del Grupo de los Ocho, o Grupo de Madrid, branca musical de la Generació del 27, en creà el manifest, que donà a conèixer en una conferència el 1930 a la Residencia de Estudiantes de Madrid En la seva música intentà manifestar les aspiracions d’aquest grup superar el provincianisme, deslligar-se del folklorisme i incorporar-se als corrents musicals europeus Amb un ajut de la Junta para la…

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…

Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…