Resultats de la cerca

Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants fent…

Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del 1773 al 1781…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà…

Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…

És considerat el creador de la filosofia moderna Provenia d’una família benestant i el seu pare era conseller del parlament de Bretanya S’educà al collegi dels jesuïtes de La Flèche i més tard anà a la Universitat de Poitiers, on es llicencià en dret Després, amb el desig de conèixer món, s’allistà a l’exèrcit, primer de Maurici de Nassau i després de Maximilià de Baviera, i participà en algunes campanyes militars Els seus viatges, primer com a soldat i després com a civil, el portaren a països com Alemanya, Polònia, Hongria, Holanda o Itàlia En el primer escrit conegut de…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…

Fill d’immigrants antillans, a vuit anys anà a viure a Jamaica, i tornà a Nova York el 1939, a Harlem, on visqué en la pobresa Després d’abandonar els estudis secundaris, s’allistà a l’exèrcit i combaté a la Segona Guerra Mundial Posteriorment, estudià art dramàtic a l’escola de Nova York d’Erwin Piscator, i començà a actuar a l’American Negro Theater Com a cantant, rebé el suport de Miles Davis i Charlie Parker, i creà un estil propi, combinació de jazz , pop i folk amb una acusada preferència per les músiques antillanes Amb el disc Calypso 1956, que conté la cançó Banana Boat i…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…